DIUMENGE XVIII (4-VIII-2013)
Un fet de vida: dos germans que discuteixen a causa de l'herència, dóna peu
a Jesús per fer una reflexió en veu alta sobre l'actitud que hem de tenir
davant dels béns materials.
L'egoisme i la cobdícia són dos comportaments molt freqüents en la nostra
societat i en el nostre temps, i són la causa d'enveges, divisions, empipaments
i enfrontaments fins i tot entre membres de la mateixa família.
L'home ric de l'Evangeli d'avui és un prototip
d'aquest comportament. Només pensa en acumular i guardar els seus béns i les
seves riqueses amb la convicció que així no tindrà res a témer, ja que pensa
que té assegurat el seu futur, el benestar i la felicitat. Pensa que tenint diners i béns materials no tindrà problemes ni preocupacions i
podrà viure bé i feliç.
Com el ric de l'Evangeli també nosaltres ens oblidem que tenim una altra vida, la sobrenatural, que hem de cuidar i fer créixer i en la qual hem de procurar enriquir-nos. Oblidem que, sobretot, som fills de Déu, que participem de la seva vida, que estem destinats a viure amb Ell i en Ell i que aquesta és la nostra veritable felicitat i el sentit de tota la nostra vida.
Acabo
avui també compartint amb tots vosaltres una petita paràbola
“Hi havia un home profundament creient. Que durant tota la seva existència va intentar portar
una vida senzilla i sense estridències. Finalment va tancar els ulls al
món amb la mateixa serenitat amb què els va mantenir oberts davant els molts esdeveniments que se li van presentar al llarg de la seva vida. Des de sempre
es va preocupar, estimar i gaudir d’allò que feia.
I, per això
mateix, abans de presentar-se
davant Déu va dir als seus: "temo que Déu pugui dir-me que no vaig estar prou pendent d’ell".
Vet aquií que quan es va presentar davant
Déu, l'home creient, va dir: "Senyor,
perdoneu-me si les meves forces
les vaig dedicar més
a les coses materials i no pas a les espirituals".
Déu li va contestar: "Com pots dir això amic meu?".
"Cada matí quan et despertaves m'oferies el teu treball i després de
realitzar-lo em donaves les gràcies
per la força que jo t’inspirava. I quan,
al final de mes, rebies el teu sou, dedicaves
una part, encara que fos molt petita, per a les necessitats
dels altres. Entra
amic meu i gaudeix d'aquest gran paradís que tenia
reservat per a tu“.
Val la pena tenir en compte aquesta paràbola, com també val la pena
que fem cas d'allò que ens ha dit St. Pau a la segona lectura "cerqueu allò que és de dalt",
"estimeu allò que és de dalt". Hem de saber valorar la Paraula de Déu i la pregària, que porten
pau i serenor als nostres cors. Hem de
valorar l'eucaristia que ens dóna força i ens agermana fent-nos més
solidaris.
Hem de cercar i estimar
allò que Jesús ens ha ensenyat: saber compartir, saber donar la mà,
esforçar-nos per fer la vida amable a les persones que ens envolten, saber
perdonar, posar la nostra confiança en el Senyor... Aquesta és l'única riquesa
valuosa, l'única que val la pena acumular, l'única que ens emportarem a l'altra
vida. I també l'única que, ja ara, porta pau i esperança als nostres cors.
Demanem al Senyor que ens ajudi a saber
valorar el que tenim. A ser austers i evitar la cobdícia, a saber compartir el
que tenim amb els més necessitats, a procurar no ser causa d'enveges, divisions
i enfrontaments. I sobretot, a saber valorar la nostra vida sobrenatural,
cuidar-la i enriquir-la amb aquells béns que ningú no ens podrà prendre i que
duren per sempre.
QUE TINGUEU UN BON DIUMENGE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada